Hi ha dies, setmanes, que et sembla que el món gira pels altres però que, per a tu, s’hagi aturat. La feina és la mateixa de sempre, els amics, els mateixos de sempre, les converses, les més recorrents i ja avorrides; fins i tot el vestit nou, que encara no és estrenat, és com si l’haguessis tingut des de sempre. I quan sembla que no veus mai la llum al final d’aquest túnel de desídia, quan el món sembla haver girat tan de pressa que t’ha deixat enrere de tot i de tothom, de cop passa un estel fugaç que t’il·lumina el camí i que desencadena tot un seguit de canvis que et fan somriure i que et fa venir ganes que segueixi girant i girant perquè tot apunta que l’horitzó és farcit de nous projectes fascinants.
Juliol 10, 2009...5:28 pm
Un estel fugaç
Salta a Comentaris
