Per al “Joao”!

Salta a Comentaris

Ahir esperava el tren i vaig tenir un flaixbac. Vaig recordar aquella nit que tornàvem de la festa major de l’Autònoma i esperàvem el tren exhausts entre borratxos i fumats que esperaven, com nosaltres, el tren per tornar a casa. Vam xerrar de banalitats i, entre una cosa i l’altra, em vas confessar que, quan pujaves a l’ascensor de casa, tenies un petit ritual secret: treure’t les burilles i ficar-les en un foradet que hi havia. Va venir el tren i, en arribar jo a Sant Quirze i continuar, tu, cap a Sabadell, ens vam acomiadar. I segurament, en arribar a casa, obrir la porta de vidre del carrer i del camí per l’entrada fins a l’ascensor vas fer el primer pas per completar aquest ritual tan marrano però, també, i no em digueu que no, tan humà.  Va ser la primera de moltes confessions que han vingut després i que, de ben segur, no hem explicat mai més a ningú…

Feu un comentari

Arxivat sota Uncategorized