L’he vist. Ens hem vist i, de fet, hem dinat junts. M’ha preguntat coses tan mundanes i avorrides, que no sé ni com m’ha proposat que anem a dinar junts. Potser (segur) era simple cortesia. Li miro els llavis i busco en els seus ulls l’espurna d’aquell que vaig estimar bojament, i llavors dubto que el que sentia tingués alguna mena de fonament racional. Sí, l’estimava, però encara ara no sé gaire per què. Potser és això, estar enamorat? Estimar de manera irracional? Buf, és massa complicat (i dolorós) l’amor.
Setembre 26, 2009...11:41 pm
Salta a Comentaris
