‘hoshi-o miru’, que vol dir ‘miro les estrelles’ en japonès

Des de fa un parell de mesos, estudio nihon-go (és que queda molt guai dir que estudio nihon-go en comptes de japonès; també queda molt guai titular aquesta entrada amb aquesta expressió tan xaxi piruli). I és que sóc una tia molt guai, m’agrada fer coses que no facin la majoria de la gent, tot [...]

La ingenuïtat de voler creure en una cosa que saps que no existeix

Em va agradar veure’t. Suposo que feia dies que necessitava xerrar amb un amic una estona llarga. No hi ha res com compartir les angoixes per adonar-se que no n’hi ha per tant, que allò que ens sembla tan estrany, que segur que no li passa a ningú més, és el més normal del món.
Ara [...]

El xip del canvi

Em disposo a escriure i no sé gaire per per què. Suposo que perquè em fa llàstima veure que tinc això mig mort. Si, total, les estadístiques em diuen que la majoria de visitants hi vénen a parar perquè busquen al google el nom de la pitonisa de qui vaig parlar fa unes entrades… I [...]

De sobte, per art de màgia, apareix un pretendent que no t’esperaves. M’imagino que aquesta és la gràcia de la vida, que d’un moment a l’altre, alguna petita cosa pot alterar de forma tsunàmica la nostra existència. Podem enamorar-nos, trobar la feina de la nostra vida, ensopegar amb un cupó de l’ONCE premiat o, fins [...]

L’he vist. Ens hem vist i, de fet, hem dinat junts. M’ha preguntat coses tan mundanes i avorrides, que no sé ni com m’ha proposat que anem a dinar junts. Potser (segur) era simple cortesia. Li miro els llavis i busco en els seus ulls l’espurna d’aquell que vaig estimar bojament, i llavors dubto que [...]

Sigueu ben putes

Quan esmorzem al Xalar Cafè, de vegades arriba la Rosa, aquesta filòloga mallorquina d’uns quaranta i pocs anys. Sempre me la miro, a veure quin look porta. Hi ha dies que porta els cabells negres; d’altres, platino. Sovint, va amb  leggings lila, una breu faldilla i bambes de colors. Seu amb nosaltres i ens explica anècdotes entre [...]

Relat d’una nit (de les acaballes) d’estiu

I pugem a l’Audi blau dels seus pares, i anem a seixanta per les rondes mentre escoltem el Bruce; no tant perquè ens ve de gust, sinó perquè és l’únic CD que hem trobat a la guantera. Ens perdem, però finalment, arribem a aquesta ciutat costanera, la preferida de l’Espriu, i aconseguim aparcar. I sopem [...]

Síndrome postvacacional

M’embriaga el mal de cap, tinc tos i una mica de rebombori a la panxa. I unes ganes boges de deixar-ho tot i marxar ben lluny.

Per al “Joao”!

Ahir esperava el tren i vaig tenir un flaixbac. Vaig recordar aquella nit que tornàvem de la festa major de l’Autònoma i esperàvem el tren exhausts entre borratxos i fumats que esperaven, com nosaltres, el tren per tornar a casa. Vam xerrar de banalitats i, entre una cosa i l’altra, em vas confessar que, quan pujaves a [...]

Après les vacances

De vegades, no cal marxar gaire lluny per fer net dels dimonis interiors, l’estrès i els maldecaps del dia a dia. N’hi ha prou amb estar bé amb un mateix i amb allò que a un l’envolta, unes vistes al mar o moltes passejades per la muntanya a la vista, o una bona novel·la. Sigui com [...]