La Maria de los Ángeles és l’Àngels, la Petita, la Pit, la Mari, l’Angie i la Gelines. Totes aquestes persones a la vegada, però cap d’elles per separat. És periodista i ambientòloga, però no se sent -del tot- ni una cosa ni l’altra. Tot just ara que s’acosta a la trentena sembla que comença a veure la llum sobre què vol ser a la vida. Però no ho confessarà aquí, no sigui cas que demà canviï d’opinió.
No és gaire donada a definir-se, però ja que toca, confessa que li agrada l’estiu, el mar, la xocolata en totes les seves variants, xafardejar i escoltar música com aquesta (és la banda sonora del bloc). Anar a la feina en bici a tota pastilla, mastegar xiclet de clorofil·la i fer petons. Al seu bolso no hi falta mai un tub de crema de mans ni un bitlleter a punt de petar -i no de diners, que ja li agradaria- sinó de paperassa i targetes i records sovint inútils.
