La tecla quatre

Ahir buscava el número de no sé qui, i mentre feia córrer el llistat de noms del mòbil, vaig anar a parar a la lletra ‘M’. Els meus dits es van aturar quan vaig veure el nom d’aquella periodista amiga del meu amic gairebé sexagenari. Sí, aquella senyora periodista -perquè tinc entès que era una senyora periodista- a qui volia entrevistar però amb qui no vaig -ni podré- arribar a parlar mai. Va ser estranya, la casualitat. Just aquell dia, unes hores abans, havia llegit al diari que M havia mort el dia anterior. Encara guardo el seu telèfon. Crec que mai no havia tingut memoritzat el telèfon d’una persona morta. Fins ara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s