‘Freegans’ per força

freegan3Segons aquest web, els freegans són “persones que utilitzen estratègies alternatives per viure, unes estratègies que es fonamenten en una participació limitada en l’economia convencional i un consum mínim dels recusos. Els freegans abracen conceptes com comunitat, generositat, consciència social, llibertat, cooperació i compartir, en contraposició amb una societat que es basa en el materialisme, l’apatia moral, la competició, la conformitat i l’avarícia”.

No descobriré la sopa d’all, jo, ara, si dic que, arran de la crisi, el freeganisme ha perdut la seva essència, la seva raó d’esser. Els freegans ja no només són els alternatius, aquells que reivindiquen una nova manera de viure, menys material, sinó que ha esdevingut l’única via de supervivència per a moltes de les 800.000 famílies espanyoles en què tots els membres estan a l’atur. Sí, els de Callejeros ja se’m van avançar fa uns mesos amb un reportatge sobre les persones que viuen de les deixalles, però us confessaré que -potser pel fet de viure a l’Eixample, una zona relativament acomodada de Barcelona, sobretot si la comparem amb molts altres barris- encara no havia vist una escena tan flagrant com la que vaig presenciar ahir al vespre.

Eren les nou  passades, i mentre caminava per Consell de Cent cap a Borrell, em va sobtar veure tot de persones que s’esperaven davant del Caprabo, que ja era tancat. Era gent normal, dues parelles i tres o quatre tios que rondaven la trentena. Tan bon punt es van apagar els llums del supermercat i, de la porta del magatzem, en van sortir dues noies amb tres o quatre contenidors de deixalles plens, tots s’hi van avalanxar. Agafaven bosses i més bosses i les posaven a dins de la motxilla sense ni tan sols mirar què hi havia a dins. Em va flipar veure tanta gent cercant amb aquella desesperació, i em va entristir de pensar que molta gent s’ha d’alimentar del que no volen els que tenen assegurat el plat a taula i al·lucino de quant se n’arriba a llençar, de menjar, al cap del dia. Simplement, perquè una llauna està abollada, o un paquet de pasta o de sucre s’ha obert, o perquè els iogurts caduquen al cap de quatre dies.

Us recomano Les glaneurs et la glaneuse, d’Agnès Varda. Va arribar a casa nostra amb el títol Los espigadores y la espigadora.

Anuncis

Una resposta a “‘Freegans’ per força

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s