Ventures i desventures d’una xafardera que va al gimnàs molt de tant en tant (I)

Ja torno a tenir cintura. No he parit, però com si ho hagués fet! He perdut gairebé set quilos i torno a estar estupenda. Els texans em queden bé, les samarretes ja no em marquen els saxons ni el ringring, i les faldilles em cauen. Tot és fantàstic, si no és perquè per mi, menjar és un plaer com n’hi ha pocs i renunciar a la xocolata, als croissants, a la pasta farcida de gorgonzola i nous, a la nutella i al pernil serrano ha estat dur, difícil. Tot i alguns moments de debilitat, ara ja puc dir que he superat la síndrome d’abstinència i sóc capaç de resistir la temptació d’engolir, feroç, el brownie que tinc al davant o la tatin que em sedueix, tèbia, al costat d’una cullerada sopera de crema agra (mmm!).

Ara només em falta muscular una mica els mitxel·lins meus – estimats-, els meus amics més fidels. Per això, sempre que puc, passo pel gimnàs. He d’admetre que em fa mandra, molta mandra. Fa mandra perquè vol dir que m’he de depilar o que, si no vaig depilada, he de dissimular els meus “borrissols” amb estratègies com no aixecar gaire el braç, embolcallar-me de cintura en avall amb la tovallola, etc, etc. Potser és perquè em puc aplicar en tota regla que “cree el ladrón que todos son de su condicion”. Aviam, m’explico. Quan travesso el llindar de la porta del vestuari no puc evitar fixar-me en els pits, culs, parrussos, txitxes, i roba interior. Veig tangues sexis, calces naïfs o bé de monja, pits caiguts i pits eixerits, i pits mediocres; places de toro en lloc de culs, culs tímids i culs d’escàndol.  Però, és que algú podria no atabalar-se davant de tants estímuls visuals, de tot aquest bé de deu de carn, cel·lulitis, suor i crema hidratant!

Crec que, a més de xafardejar, davant d’aquest espectacle, diguem-li càrnic, una no pot deixar d’autoavaluar-se. No estic tan malament, o, merda, ara es porta el rotllo hitler i jo no me n’havia assabentat. Perquè, va, a veure si algú em sap respondre: si no és en moments així, com es poden arribar a definir les tendències en depilació femenina? Com es pot saber si ara es porten els xixis peluts, rapadets, amb formes d’estrella o de cor, depilats al complet, o amb un bigotet a lo dictador nazi? Si no ets ginecòleg, un gran follador o una depiladora, dubto que mai puguis arribar a fer una radiografia de l’estat de la qüestió si no és al vestuari del gimnàs. Sí, el xerrar-ne amb les amigues, ajuda. Però i si totes són unes hippis alliberades i no es depilen i a tu no et va aquest rotllo? O si, pel contrari, ets una hippi i les teves amigues són unes pijes de cuidadu i no et va el seu estil? En definitiva, que de vegades, per triar és necessari conèixer les tendències i totes les possibilitats i estils que hi ha al mercat!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s