Em torno gris

Vaig en bici a la feina, faig feina, cosulto el correu i jugo a la guerra de pandillas. Mola apallissar a algun desconegut i robar-li 150 milions de dòlars amb només una hòstia. Mira que és trist, que em moli, però em mola! Vaig al Xalar cafè, xerro amb els companys, llegeixo el diari, treballo, dino, xerro, treballo marxo. Algun dia faig bols, plats, cilindres i gerros de ceràmica, m’emmerdo de valent i torno esgotada a casa. Els dies passen volant, els caps de setmana no dono a l’abast entre feina i cites socials, i entre setmana amb prou feines tinc estona per dedicar-me a mi mateixa. Jo, que sóc hedonista de mena, ara no em concedeixo ni un capritxet, ni vaig gaire al cine, ni llegeixo, ni vaig a expos. I ho vull fer i m’angoixa perquè no puc fer-ho tot i perquè cada cop, sense aquests estímuls, sense descobrir petites coses, petites motivacions i alegries, un es va tornant una mica més gris, més pla i més insípid. Però bé, crec que d’aquí a no res m’estriparé la brusa i deixaré de ser la Clark Kent per ser una Superheroïna com déu mana. Fora de convencionalismes, rutines engrisidores i converses sense sal ni pebre. Mentrestant, però, em preparo un sopar gris per culminar un dia grisot, ensipidot, tapadot (metafòricament parlant, és clar). Em poso en feina.supergirl

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s