Parlem d’amors i errors tot menjant amb pals xinesos

Ahir xerràvem amb dos pals xinesos lacats, amb color marró, a cada mà. Jo xarrupava uns yakisoba i ell sucava, en aquella salseta deliciosa, un tros de pebrot en tempura. Mentre no vam fer anar les barres, vam xerrar de viatges, gastronomia,  i d’amors i errors, dues paraules que no només tenen en comú que acaben amb les tres últimes lletres.

En converses d’aquest tipus, en què un fa balanç de les relacions que ha tingut al llarg de la seva vida, sovint, ens adonem dels milions de cops que ens hem equivocat amb persones que potser no ho mereixien. Això fa mal; per uns instants t’odies una mica, i et vénen impulsos d’agafar el telèfon, marcar el seu número i demanar-li disculpes. Però saps que, si ho fessis, l’altre fliparia i et prendria per boig…  Sovint, en converses així, acaben sorgint, d’entre els teus records, relacions amb què encara ara et preguntes per què coi t’hi vas emmerdar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s