Una incívica sobre dues rodes

hereu

Seria un puntasso dir-li a l’Hereu “per què no vas per la vorera, collons!!!???”

“Per què no vas pel carril, collons!!!???” m’ha etzibat un senyor gran, aquest matí, quan baixava per la vorera del carrer de Comte d’Urgell, que és amplíssima, i que a aquelles hores estava solitària. Com sabreu, en aquest carrer hi ha un carril bici; jo l’utilitzo a diari, a excepció del tram final. He de tombar cap a l’esquerra i els últims vint metres els faig a sobre de la vorera, perquè he de girar pel carrer de Floridablanca i em va millor fer-ho així; a més, a les nou del matí no acostuma a passejar-hi gairebé ningú. De sobte, després que el bon home m’hagi dit això, m’he trobat contestant-li, donant-li unes explicacions que dubto que hagi sentit o entès. La veritat és que la resta del trajecte l’he fet tota encesa per dins, amb cert pes a la consciència, potser a l’orgull? Sóc una ciclista incívica?

En aquells moments m’encenia un impuls que em portava a donar la volta, aturar-lo, i explicar-li els mil arguments que expliquen la meva conducta. Coi, que sí, que em salto els semàfors en vermell quan no passen cotxes, que algun cop he hagut d’esquivar algun vianant, però que, tot i així, em considero una ciclista responsable. Fins i tot podria assegurar que ho sóc tant o més que ell com a vianant. Perquè jo, abans que ser ciclista, sóc vianant. Sóc més vianant que ciclista, de fet, i m’ha indignat que el senyor que m’ha incriminat a la torera posés en dubte el meu civisme. Crec que no hagués valgut la pena donar la volta i anar-hi a parlar, però si ho hagués fet li hagués explicat que passava per la vorera perquè una moto envaïa el carril bici, com tantes vegades ho fan els camions, els vehicles de la neteja, els cotxes, o fins i tot els vianants despistats. Que passava per la vorera perquè hi tinc tot el dret, si és més ampla de 5 metres i hi passa poca gent, i li demanaria que pensés quantes vegades, com a vianant, ha passat pel mig dels carrers quan hi passen pocs cotxes. Li preguntaria si li agradaria que jo, com a ciclista, li cridés “per què no passa per la vorera, collons!!!?”. No sé pas què em respondria. El que sí sé és que, potser, arran del nostre petit incident d’avui el bon home escriurà una carta al diari, i com a molts dels ciutadans indignats que hi escriuen, la hi publicaran i tothom posarà el crit al cel dient com en som d’incívics, els ciclistes. I amb això no dic que no tinguin raó o dret a fer-ho, ni poso en entredit que hi ha molts ciclistes irresponsables. Simplement, el que crec és que n’hi ha tants com vianants o conductors de vehicles motoritzats, i que el problema és que encara no estem acostumats a conviure amb l’allau de ciclistes que s’ha produït en l’últim any i mig.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s