Les formes

Faltaven cinc minuts perquè el Bon Preu de Sepúlveda amb Borrell baixés la persiana. Feia cua per pagar, i la caixera es va quedar sense canvi. “Loly, ven a la caja!!!”, va cridar. La Loly és aquella caixera negra, que sempra va amb cua, i que parla un català impecable. La Loly, però, era lluny; prou, com perquè no sentís que la seva companya la reclamava. Llavors, la caixera cridanera va encendre el micròfon, va abaixar el cap per acostar-s’hi i va dir, amb una veu dolça i un to, al meu entendre, excessivament formal: “Senyoreta Loly, presenti’s a la caixa, siusplau”. Li vaig somriure, però crec que no va entendre per què. Seriosa, va continuar passant els codis de barres pels articles, al ritme del “pip” de l’aparell.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s