En relació amb el proïsme

No sé si a vosaltres també us passa, però quan proposo algun plan que em fa il·lusió o quan em sento responsable d’alguna activitat, m’angoixa pensar que no és prou satisfactòria per als altres. Llavors els miro, analitzo les seves reaccions, el llenguatge no verbal, si ara s’aixequen i marxen, si s’adormen, si riuen o ploren, i em mossego les ungles. Em passa quan porto algú al cine per veure una pel·li, o a un concert d’un grup que no coneix, o a la feina, quan encarrego alguna cosa per fer. De vegades em treu el son. No sé si és malaltís o si és normal, però sóc així… I admeto que llavors em sento fatal si no veig l’altre feliç, però que, en contrapartida, si el veig pletòric i entusiasmat em sento immensament satisfeta.

El que sí que tinc clar és que el que més trobar algú amb qui sé que podré compartir tots els plans del món, sense córrer el risc de si li molaran o no, perquè només pel fet de compartir-los amb aquesta persona, d’alguna manera, ja molen.

Anuncis

Una resposta a “En relació amb el proïsme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s