De sobte, per art de màgia, apareix un pretendent que no t’esperaves. M’imagino que aquesta és la gràcia de la vida, que d’un moment a l’altre, alguna petita cosa pot alterar de forma tsunàmica la nostra existència. Podem enamorar-nos, trobar la feina de la nostra vida, ensopegar amb un cupó de l’ONCE premiat o, fins i tot, morir. Són alteracions de la nostra rutina, capritxos de l’atzar, que ens fan aturar-nos un moment (en el cas que no haguem mort, és clar), despertar de l’estat letàrgic en què ens aboquen els dies grisos de feina i de fer sempre el mateix i de fer el cafè sempre amb els mateixos companys del curro. I aquesta pessigada, aquest cubell d’aigua freda que ens desvetlla d’aquest son de migdiada xunga, d’aquestes de quatre hores que et deixen K.O., ens fa preguntar-nos coses sobre nosaltres, sobre la nostra vida, sobre qui som o què volem. I en el meu cas em fa adonar-me que, per sobre de tot, sóc una ratllada de la vida, cosa que espero que tingui alguna solució.

Anuncis

Una resposta a “

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s