La ingenuïtat de voler creure en una cosa que saps que no existeix

Em va agradar veure’t. Suposo que feia dies que necessitava xerrar amb un amic una estona llarga. No hi ha res com compartir les angoixes per adonar-se que no n’hi ha per tant, que allò que ens sembla tan estrany, que segur que no li passa a ningú més, és el més normal del món.

Ara que hi penso, sempre acabem parlant d’amor i de sexe, dos conceptes que no sempre van de la mà. Bé, tampoc no descobreixo la sopa d’all, jo ara. Ahir em vas dir que no sé quina amiga teva t’havia dit una veritat com un temple: només s’estima cegament una vegada. I sí, segurament és cert. No sé si sempre és així, o només quan un surt escaldat o decebut o escarmentat acaba fent-se una mena de cuirassa que mai desapareixerà del tot. Tant de bo no fos així. M’agradaria que l’amor fos sempre intens, pur i franc, però ja sé que pensar això és pecar de naïf o més aviat d’ingènua.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s