fa vuit minuts que ja és dilluns

M’ha costat de desfer-me de les restes del rímmel d’ahir. La parpella de sota de l’ull dret, encara pintada de negre com si fos l’Àlex de La Naranja Mecánica, era un dels vestigis de la festa a casa d’una col·lega de la feina. Vaig estrenar un vestit guai i els botins, tot de les rebaixes, i em vaig sentir la més guapa de la festa, encara que no ho fos. Vaig endrapar tantes patates xips, croquetes de La Sirena, truites de patates i pizzes de la Casa Tarradellas, que aquest matí amb prou feines m’hi cabia el croissant, a l’estómac. Vam rematar la nit amb un parell de  mojitos i vaig constatar que amb una dosi extra de sucre moreno i només un parell de rajolins de rom, són deliciosos.

I ara fa una estona s’ha exhaurit un nou diumenge de la meva vida, un altre diumenge més, en què hem acabat prenent unes birres i un bol de cacauets i quicos amb polsim picantet i hem parlat de sexe i marranades i d’altres coses que jo no crec que siguin marranades però que potser per a molts ho serien. I hem tornat cap al cotxe, sota el xirimiri insistent, i estrement-nos de la fresca que feia en aquesta ciutat cada cop més endormiscada. I ja som a dilluns de nou, i quantes coses, a més de beure cervesa i mojitos i pizzes tarradellas, hauria d’haver fet aquest cap de setmana i no m’ha donat la gana de fer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s