La germana de la M. Àngels

No parlo de la meva germana, sinó de la de l’Anglada. L’he coneguda avui i m’ha enorgullit dir-li que treballo on treballo, i que fa uns mesos vam acollir aquí una exposició sobre la seva germana. No li he pogut dir gran cosa més, perquè no he llegit cap de les seves novel·les ni un dels seus versos. Sóc d’aquella manera que només m’he fixat en el fet que s’assemblen físicament i que tenia un somriure franc i una veu un pèl greu i ronca, però ferma i agradable,  i un català perfecte que m’ha encantat. M’ha preguntat com em deia i jo ara no recordo com es diu ella. I m’ha recomanat un parell de novel·les de la seva germana.

Ens l’hem creuada amb l’Helena i el Toni al final de l’enterrament, quan fèiem camí cap a la parada del metro de Maria Cristina, i l’H. s’ha aturat per acomiadar-se’n. Adéu, adéu, he dit llavors, jo. He girat el cap i, de refilada, he sentit com em cridava, divertida: “I tu, llegeix!”. He somrigut i li he dit que sí, que ho faria, però que abans buscaria els plafons de l’exposició sobre sa germana a veure si trobava una foto d’ella de quan era menuda. I no ho he fet.

Anuncis

Una resposta a “La germana de la M. Àngels

  1. Per fi he trobat el text que fa referència a la cerimònia de l’enterrament de la mare. Buscant, buscant he pogut llegir tot el que has escrit darrerament. He gaudit fent-ho. Sempre t’ho he dit: escrius molt bé. M’agrada com ho fas. I perquè crec que et conec una mica, encara m’agrada més, doncs tens la màgia, reservada a poca gent, de transmetre, senzillament, planerament, els teus sentiments, les teves vivències .
    De les coses que has arribat a dir de mi – ho recordo amb nostalgia – em venen a la memória adjectius com el d’irreverent o el de sexagenari (abans d’hora – ara ja ho soc -)… Tu ets així , tal com raja, i tan de bo segueixis sempre per aquest camí. Et podria fer comentaris a tots i a cadascun dels teus escrits. Són suggeridors, estimulants… Però en realitat com a sexagenari que ja soc, crec que estic del tot fora de context. En tots cas seguiré llegint d’amagat el que escrius.
    Una cosa voldria dir per a tu i per a tota aquesta gent que segueix el teu bloc ( es diu així?) : l’Àngels , per a mi, és una persona entranyable, forta i delicada al mateix temps; tan profunda i sensible com pugui semblar – equivocadament – superficial a vegades; amb una capacitat d’estimar i sentir-se estimada estratosfèrica per alguns mortals impregnats de miseria humana. I referent a aquest darer punt voldria afegir també una frase del llibre de Ramón J. Sender dedicat a les aventures de Lope de Aguirre que més o menys ve a dir que el que tots necessitem no és tant l’amor – que també – sinó que ens tinguin en compte. L’Àngels té en compte a la gent que estima, que aprecia, que l’atrau: el que demana, el que desitja, és simplement un sincer retorn en aquesta dedicació. Jo, repasant la llista de noies de les que em vaig encaterinar de jove, si l’hagués conegut llavors, segur que ocuparia un lloc preferent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s