Rara

Ja m’arrossego com un autòmata. Necessito vacances i estic fins al monyo de la calor. He de fer mil coses i, com sempre, les deixo pel final. Mentrestant, prefereixo omplir les hores navegant per internet. Xafardejant, perdent els segons, els minuts i, fins i tot, les hores.

I en tot aquest temps mort, m’adono que m’he mig enamorat d’un noi que amb prou feines conec, i m’imagino que és perquè ara no tenia cap cosa més interessant a fer que pensar en ell. Recordar els seus ulls axinats i la mirada intensa, la barba d’una setmana, la veu dolça i el parlar lent i un català impecable amb accent del Vallès; la pell blanca i fina i una predilecció per la roba de tons negres i marrons… Tot plegat, em mata, però també em fa REviure. Feia temps que ningú no em despertava res dins meu, ningú no m’havia remogut les entranyes en molts mesos. Per tant, encara que no ho llegeixis, merci merci i merci, encara que tot això sigui mentida i sigui una pel·li que m’hagi muntat jo soleta! Que en sóc, de rara, no? Deu ser la calor, les hormones, el temps lliure…, però no puc deixar de pensar en aquells llavis rojos musculats, aquell rictus peculiar i aquella mirada que m’intimida.

Però ja és estiu i me’n vaig a l’altra punta del món a oblidar qui em fa ser aquesta rutina i la desídia, i a descobrir qui sóc en realitat, a recarregar forces i a oblidar amors que no són amors. Bones vacances…

Anuncis

2 respostes a “Rara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s