És el gener, que ens arrossega

Els dies, a la feina, són lànguids i silenciosos. Treballem tancats al nostre despatx, a recer darrere de la pantalla de l’ordinador. Ja no allarguem les sobretaules, ni ens anem a veure els uns als altres al despatx per compartir les xafarderies ni per pispar quatre galetes del calaix de l’altre.

Queden lluny, aquells dinars que volíem que no s’acabessin mai, els esmorzars i els piscolabis improvisats, aquelles magdalenes de colors i els empatxos de xuxes. Suposo que és el fred, que ens ha calat ben endins; o és potser la falta de motivació, la rutina, que ens ha calat més endins, encara, que el fred, i ens ha convertit en autòmates sense res més a dir que bon dia i què dus avui per dinar.

Anuncis

2 respostes a “És el gener, que ens arrossega

  1. Com la claves, Codi!
    Ets molt bona! Hem de quedar! De moment, al 22@ no pot ser pq El tío Che està tancat. X cert, m’han regalat la targeta TR3C!
    Parlem. La Cuixa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s