Com un llibre del Fante

Voldria ser immune als adéus. Que no m’envaís aquella angoixa estranya, que se’t cargola a la gola, se t’hi aferra sense voler desprendre-se’n, i t’escalfa els ulls i les galtes i que converteix un episodi tan natural en una cosa taaaan dramàtica. Estaria bé ser capaç de no preguntar-me mai més: Ja està? Aquí s’acaba tot? Ja no podré abraçar-te mai més, ni riure al teu costat, ni fer-te una mirada de complicitat?

Ben mirat, seria guai poder dir, amb un somriure: ha estat un plaer. I tancar aquest episodi com qui tanca un llibre que potser li ha agradat molt, o que potser l’ha desconcertat, o que, mira, va començar de conya però al final va anar perdent pistonada.  Les relacions són com una novel·la que de vegades escriu en Cela, l’Auster, la Corin Tellado (n’hi ha per a tots els gustos), el Nick Hornby, el David Nichols o l’Stephen King, i d’altres vegades, un escriptor de pacotilla que no té gaire clars els conceptes de plantejament, nus i desenllaç, ni sap construir uns bons personatges, ni mantenir el ritme narratiu, la qual cosa fa que, o acabis deixant aquell llibre per la meitat o l’acabis i et prometis que no el rellegiràs mai de la vida.

Posats a triar, m’agradaria que totes les relacions fossin com aquelles novel·les que, un cop llegides i desades al prestatge, t’agrada recuperar de nou entre les mans, que et fan somriure, amb una certa nostàlgia, quan les obres i les fulleges amb calma, amb l’ànsia de rellegir-ne algun passatge per, després, desar-les de nou.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s