El paradís de les connexions sinàptiques. I olé.

“El paraíso está en tu cabeza”, ens va dir. Era una nit d’agost, érem en un poblet del Brasil al qual acabàvem d’arribar i estàvem a les fosques per culpa d’un xàfec i un llamp amb molta punteria.

Deuria tenir uns cinquanta anys, era natural de Córdoba, Argentina (tot i que es va dirigir a nosaltres en portuguès, li vam clissar l’accent molt fàcilment), i semblava trist i gris.Treballava en un bar/restaurant a Praia do Forte, un enclavament turístic de Bahia, ben a prop de platges eternes de sorra blanca com la neu, envoltat de milions de cocoters per metre quadrat, i on s’hi podia trobar un bé de Déu de gelats a pes, caipirinyes, moqueca de camarao –un plat típic bahià– i ties bones. Per a ell, però, allò que la majoria dels guiris definirien com El paradís sense pensar-s’ho dues vegades, era simplement el lloc on havia anat a parar per guanyar-se la vida fugint del corralito. Servia hamburgueses, polos, coca-coles i, de tant en tant, algun plat més sofisticat.

Així doncs, existeix el paradís? Si és que sí, què és? On és? Molts respondríem que això depèn del gust de cadascú, però m’atreveixo a afirmar que molts diríem que és un lloc on es combina un paisatge pertorbador i uns plaers que creiem que no gaudiríem en cap altre lloc del món (si més no, amb aquesta intensitat) i que ens conviden o bé al dolce farniente o bé a una vida tranquil·la al gust de l’hedonista més exigent (ben mirat, potser és el mateix, una cosa o altra!).

El que està clar, però, és que si fem cas al que ens va confessar el cambrer argentí que treballava servint hamburgueses a Praia do Forte, el paradís no té perquè ser a la sorra nívia de les platges brasileres, ni a les de Formentera ni entre la posidònia de Sardenya; ni en una vall alpina, ni en un resort de les Maldives. Potser, ni tan sols entre els braços del millor amant del món (que, per cert, deu ser brasiler; i no perquè ho hagi provat, sinó que m’ho diu la intuïció); ni a les cordes vocals del Roger Mas o del Neil Hannon, ni entre les capes de pasta de full dels tortells de cabell d’àngel de la Pastisseria Lis, ni als fogons del Ferran Adrià. O bé, sí, potser sí. Si el nostre cap ho decideix així.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s