I canto wachi wachi

Mentre baixo ascensor avall, mentre desplego la meva súperbici nova ―no ho hagués dit mai, però duent-la, he de confessar que em sento com si conduís un Ferrari…, quina frivolitat!― i mentre baixo pel carrer de la Lluna i faig balancejar el braç, endavant i endarrere, seguint el ritme del piano d’aquella cançó dels Mishima.

I llavors, en algun moment, decideixo canviar el wachi wachi per un xiulet, seguint la sintonia de la cançó, i canto (no gaire fort, no, que si no algú s’escandalitzaria) amb el Carabén: “No vull que em facis petons, però follem!”. I la veritat és que, ara que hi penso, jo no sé què faria, sense petons. Quina merda, no!?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s