Dolç i amarg, com un Buñueloni

Hi ha dies…, bé, de fet, més aviat nits, que no vols que s’acabin. No perquè siguin màgiques, ni excepcionals, ni res… Simplement, de vegades és com trist estar a casa després d’haver sopat, veure per enèsima vegada el mateix capítol de Sexe a Nova York i recollir els plats i rentar-se les dents i la cara i ficar-se al llit. Hi ha vegades que aquest plan és el millor del món mundial, és cert, però vista la hiperactivitat que m’ha posseït en els últims dies, el millor exorcisme, ahir, va ser anar a fer un volt. Encara que fossin quarts de dotze i encara que fos dimecres i encara que la nit anterior amb prou feines hagués dormit sis hores.

Potser sonarà com pretensiós, jo què sé, però sovint sento que he d’estar allà on passen coses. És com frustrant, no ser-hi. No ser un espectador privilegiat d’allò que passa en un lloc concret i en un moment determinat. No tenir l’oportunitat de veure això o allò altre, no tenir l’ocasió de conèixer no sé qui o de descobrir no sé què. A casa, no n’acostumen a passar gaires, de coses, i l’única descoberta del dia pot arribar a ser un borrissol nou de pols que ahir no hi era o que merda, el Fairy està a punt d’acabar-se i hauré d’anar al súper… 

Per això ahir vaig decidir acabar asseguda en un sofà cantoner de vellut vermell, en un soterrani de la Ronda d’Universitat on es refugien guiris, periodistes, músics i altres artistes amb l’objectiu de degustar els còctels que prepara aquest home (aquest retrat és fet per na Llucia Ramis, per cert; de fet, va ser gràcies a un llibre seu i a la conversa amb un altre mallorquí de la feina que vaig conèixer aquest local!).

Vaig anar al Milano amb un col·lega que no només em va convidar a un daiquiri de maduixa, sinó que em va fer una petita classe de fotografia exprés (merci!). La conversa, la meva nova addicció a l’smartphone i el fet de tenir un dels músics de Manel a pocs metres van satisfer força la meva inquietud i les ànsies de voyeurisme. I també el fet que allà, assegut a la barra, hi havia un tio sol, que alternava els xarrups del còctel amb una conversa amb el bàrman i que jo ja coneixia, però només virtualment. Duia el cabell llis i relligat amb una cua baixa, enganxada al clatell; la barba era de dies i les ulleres, que emmarcaven uns ullets marrons lleugerament porcins, eren quadrades i metàl·liques, sense cap mena de gràcia. Per la seva pell, blanca i fina com la d’un adolescent (sense acne, esclar), no hagués dit que ja en té trenta-dos, d’anys (però el Facebook no enganya). És un jove poeta, de qui conec poquetes coses a part del seu nom i que publica gairebé cada dia al diari Ara

Després de presentar-me-li i de xerrar-hi un momentet, ara ja sé que té un riure de post-adolescent que em va descol·locar; i que té bastant mal gust per les camises i que crec que dur-la tant desbotonada no l’acaba d’afavorir. I que la seva mà és calenta i fina i forta; i que té una petita cicatriu, de blanc irisat, al braç dret i que du una petita agenda Moleskine. Ara també conec la seva afició pels còctels que prepara el Juanjo, que diu que segueix des que el va descobrir quan treballava al Negroni.

El jove poeta va demanar un Buñueloni, perquè jo el tastés. I vaig haver de fer-ne dos glopets: primer, per preparar el paladar per a aquell gust tan dolç i amarg, alhora (com l’amor, de vegades); després, per assaborir aquell líquid dens, un cop ja havia conquerit cada racó del meu paladar, i de la llengua, i de les galtes i de la gola. I llavors em va fer una dissertació sobre els còctels i jo, avergonyida, vaig haver de confessar que, francament, no en tinc ni idea. Que fins fa quatre dies, jo bevia Malibú amb pinya…, tot i que ara, de tant en tant, em faig la madura i la moderna i em demano un gintònic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s