Per si de cas, a 30ºC

Sí, trobar un xurri és com trobar un vestit. La metàfora és cutre, i més aviat poc lluïda…, però és la metàfora que em ve al cap quan el meu amic J. M. P. em diu que sóc massa exigent, amb els tios. La veritat és que, no sé vosaltres, però amb els homes, en general, no em quedo sempre amb el primer vestit que trobo. És més, hi ha vegades que busco un vestit per un sopar, d’altres per al dia a dia i, d’altres, com a fons d’armari. Tot i que, ara que em rellegeixo, crec que hauria de matisar: més que de buscar, potser caldria parlar de trobar…, perquè sovint, els vestits, com els amors, es troben, més que no pas es busquen… Però en fi, això ja són figues d’un altre paner…

La qüestió és que un dia entres a una botiga, sense gaires expectatives, i mires a veure si hi ha cap vestit que et moli. N’hi ha alguns, que semblen molt macos, a la mà, però quan els mires bé…, mmm…, no, només en salvaries un parell. D’altres, que la dependenta et diu que val la pena que t’emprovis que, encara que no ho sembli, un cop posats, queden molt bé. I dius que vale, que perquè no.

El primer que t’emproves, no està malament. És elegant, discret…, però avorrit, ensopit. És un d’aquells que la mare et diria que et queda tan i tan bé, però que, per molt que digui, no t’hi acabes de veure… El segon és sexy. Li veuries en una altra tia, en una que estigués ben jamona…, i diries que joder, quina tiarra… Però dur-lo tu? Buf, vols dir que no és massa per tu? El tercer et queda com el cul. El quart, és una mica curt. El cinquè, ben mirat, més val que ni te l’emprovis. I el sisè, el sisè sembla que et quedi de puta mare. Portable i original, en el punt just; la mida és perfecta, t’afavoreix i t’hi sents còmoda, i a sobre, encaixa bastant amb el teu estil.

Això, esclar, si has tingut la sort de trobar-ne un a la primera… Perquè el que passa molt sovint és que en trobes un que no està malament…, però no saps perquè, però no t’acaba de fer el pes…, i decideixes pensar-t’ho. Potser és perquè aquell dia no estàs per gaires històries, o perquè el mes passat ja vas gastar massa i toca estalviar. Esclar que hi ha el risc que, en el temps que t’ho repenses, algú altre amb més iniciativa decideixi comprar-lo o… Qui sap…? Potser tens la sort que, quan ja t’has decidit, encara és a la botiga… D’altres vegades, el teu criteri et juga una mala passada i t’acabes comprant un vestit hortera a més no poder que en aquells moments et sembla que et queda divino de la muerte, però que, per sort, amb una mica de senderi, algun dia acabes jubilant…

La merda és que, un dia, per fi, sembla que n’has trobat un que és fet a mida. I un cop a casa, pot ser que descobreixis que: 1) el teixit és una merda, s’estripa en un tres i no res, o bé a la primera rentada s’econgeix i no hi ha qui se’l pugui posar mai més o 2) t’equivoques amb el programa de rentat i aconsegueixes espifiar aquell modelet, aquell tant de fons d’armari, elegant però divertit alhora, que…, merda, t’esqueia tan bé i que no t’haguessis mai cansat de dur…, en un còctel, al cine, en un sopar o, simplement, per estar per casa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s