Exhibicionistes (basat en una història real). Capítol II.

Quinze mil caràcters, amb els espais inclosos. I amb prou feines n’havia escrit set mil. Havia de lliurar el reportatge l’endemà, com a molt tard al migdia, però amb la mudança ―i una certa desídia, tot s’ha de dir― no havia tingut ni forces, ni ganes, ni tampoc gaire temps per dedicar-s’hi.

«El brunch ha deixat de ser patrimoni de les novaiorqueses esnobs i hiperactives al llit, que es troben els diumenges a les onze del matí per lloar la destresa de l’amant de torn i per recuperar les calories cremades durant la fornicació de la nit anterior amb uns ous Benedict, iogurt amb granola i un smoothie de fruits vermells». Punt i a part. Va treure una cigarreta del paquet de Lucky que reposava, rebregat, al costat de l’ordinador; es va posar el jersei aquell marró, d’estar per casa, i va travessar el passadís, desganat, arrossegant les havaianes, fins arribar a la cuina. Va encendre la cigarreta i va sortir al balcó, refugiat entre la roba que la Maria havia estès aquell vespre i que, malgrat que era principis de juny i ja feia caloreta, encara estava humida. L’airet que bufava era fresc, però portava la flaire de l’estiu, barrejada amb la del suavitzant, i s’enduia els cargols de fum que anava dibuixant i exhalant.

Li agradaven, aquests petits rituals. Travessar la casa, en silenci…, sabent que la Maria dormia, estirada de costat, amb el cos en diagonal aprofitant que el llit era tot per ella, i amb l’habitació a les fosques, només il·luminada per la llum blavosa que s’escolava per les ratlletes de la persiana. Sortir a fora, recolzar els colzes a la barana de ferro, i observar el pati de l’illa de l’Eixample on vivia. Els dels baixos, que han fet un sopar i tot just ara recullen; la veïna, que sempre surt a regar les plantes ben entrada la matinada; el pis d’estudiants on cada dijous hi ha jarana i on oneja, relligada a la barana del balcó, una estelada mig esgarrinxada i descolorida pel sol. En tot aquest temps, però, no havia vist cap veïna despullada (tot i que, ei, això no li treia pas el son). Bé, sí, un dia va enxampar un dels xavals del pis d’estudiants follant amb un ligue allà al balcó. Però res més sucós que això. Per ara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s