Pepe, o sea

Es diu Pepe, té els ulls bruns i rodons, i el cabell arrissat i un pèl llarg. El nas una mica de patata, i és camacurt, i té un accent de pijo que no s’aguanta. Bé, això últim només li ho perdono perquè resulta que és de Palerm. No sé per què aquesta hauria de ser una bona raó per perdonar-li-ho, però en fi, així ho faig. O potser, en el fons, el perdono perquè els seus ulls, vius, li espurnejaven, i perquè va respondre a les meves preguntes amb un somriure, o potser perquè quan ens vam acomiadar em va fer dos petons forts i sincers (a les galtes…! de la caaara, eh!).

Durant la mitja horeta o els tres quarts d’hora que vam estar xerrant, vam compartir un New York cheesecake, del qual em va concedir l’honor de fer-ne l’última cullerada, i em va permetre que el sotmetés a un interrogatori sobre coses que no tenien res a veure amb el tema del meu reportatge. «Vine demà, a fer un brunch, si vols; jo hi seré un parell d’horetes», em va dir. I no hi vaig anar. I des de llavors, em pregunto si allò anava amb segones intencions. Potser, a de la mateixa manera que jo vaig saber trobar-li alguna cosa―malgrat que era camacurt, tenia accent de pijo i parlava castellà―, potser ell va saber veure alguna cosa en mi, també, que el va encuriosir ―encara que feia una cara de son que no m’aguantava, no sóc l’estereotip de noia que acostuma a moure’s per la part alta i, el que és més important: vaig demostrar ser una xafardera.

Sempre puc tornar-hi, un cop publicat el reportatge, i tirar-li la canya. Aleshores podré al·legar que, per ètica periodística, no havia cregut adient fer-ho fins llavors.

Anuncis

2 respostes a “Pepe, o sea

  1. Potser al Pepe li van agradar els teus ulls ametllats de son, que no siguis l’estereotip de noia que acostuma a moure’s per la part alta, i que siguis tan xafardera! hehehe A més, moltes vegades la majoria de la gent confon la xafarderia amb la curiositat, amb les ganes de saber dels altres per conèixe’ls millor (per mi, tota una virtut). Potser el Pepe no és com la majoria de la gent i va veure clar que tenia una tiagüena llesta al davant 😉
    Ja ens explicaràs com continua la història, un cop publicat el reportatge, esclar!!!

  2. Hahaha! Si vols, m’acompanyes a fer-hi un brunch i em dius el què, tot i que pateixo…, per si un pivonazo com tu, me’l pispa! haha

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s