Girona m’enamora. I vosaltres també.

Hem compartit trenta-sis hores etíl·liques, i converses banals i records i fang a les sabates, i àpats en hores intempestives, i passejos per la muralla. I en aquest tràfec esgotador, en aquest dia i mig impregnat d’un insomni gairebé perenne, d’aquell que t’anul·la les neurones i et fa perdre la noció del temps, he tingut temps per a reflexionar. En les nostres converses, sempre acabem recorrent als records d’aquells dos anys farcits d’hores de treball en grup al taller de tele o de ràdio, o de les classes de deontologia o de redacció; però també dels sopars, copetes i partits del Barça, dels findes a Ribes de Freser o a la Costa Brava o a Mallorca, i de converses sobre política, cotilleos i rajamentes, i dels amors i no amors i ligues i de, en definitiva, l’eufòria d’haver-nos conegut. I tot plegat em fa adonar que sí, que segurament recorrem al passat perquè aquells van ser dos dels millors anys de les nostres vides. I no sé si resignar-me a pensar que és guai, o emprenyar-me una mica amb mi mateixa i amb tots nosaltres per no fer que els pròxims anys, junts, siguin encara millors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s