Croissants i Mishima en dies de pluja

El cafè amb llet, avui, era curt. Com a mi m’agrada. I el croissant de mantega, cruixent per fora, gomós per dins. I ha fet molles, i, com sempre, les he anades recollint amb la punta del dit índex; no m’he pogut estar d’engolir-les, però amb discreció, perquè ningú pensi que sóc una golafre i una mica cotxina (encara que sigui veritat). I he rigut, i llavors hem sortit del Xalar Cafè, ens hem mullat sota la pluja i he tornat cap al despatx. M’he posat els auriculars i he escoltat els Mishima.

Anuncis

2 respostes a “Croissants i Mishima en dies de pluja

  1. El croissant del matí, un d’aquells petits plaers minúsculs de què parla en Philippe Delerm: “Mais on prend un croissant dans le sac. La pâte est tiède, presque molle. Cette petite gourmandise dans le froid, tout en marchand, c’est comme si le matin d’hiver se faisait croissant de l’intérieur, comme si l’on devenait soi-même four, maison, refuge.
    On avance plus doucement, tout imprégné de blond pour traverser le bleu, le gris, le rose qui s’éteind.
    Le jour commence, et le meilleur est déjà pris”. Philippe Delerm. “La première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s