la millor cita del món

Anaves barbut i estaves engripat. Cada paraula que em dirigies anava acompanyada d’una alenada d’aire aromatitzada amb l’eucaliptus del Hall’s que llepaves i rellepaves amb la llengua, tan dolça, amagada darrere dels teus llavis de marshmallow.
Saps? Quan et vaig conèixer, de sobte, vaig saber que t’estimaria, algun dia… Sí, joder, que això sona com la sinopsi d’una comèdia romàntica, i de les xungues, però va ser així. I aquell vespre, en aquell concert de Mozart i jazz a l’Auditori, i també després de sopar a ca teva un pa amb tomàquet i formatge, de veure les fotos de la teva infància i de la primera nòvia, i de riure, i de sentir aquella eufòria que em va envair llavors i cada dia dels que vaig estar al teu costat, vaig arribar a la conclusió que sí, que no m’havia pas equivocat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s