L’exorcista

Ha estat una trobada improvisada, fruit d’una trucada desesperada a mitjanit, quan jo ja travessava l’Eixample, fent ziga-zagues per les illes des de la parada de Diagonal fins a casa. «Ens trobem a Mallorca amb Casanova, cantó muntanya i Besòs». I allà, al cap d’un plis, ha aparegut el meu salvador, sí, el de peus petits, fumador empedreït i practicant d’altres vicis inconfessables (però, de fet, qui no en té un?), que a canvi d’una sessió d’exorcisme dels fantasmes que m’han posseït aquest vespre, li he hagut d’omplir el dipòsit de la moto i pagar-li una cervesa belga d’importació. «Hòstia, això ha sigut en plan ‘Si em necessites, xiula’», li he dit. I ens hem posat al dia, i amb les parpelles com dos ploms, ens hem acomiadat a peu de la seva moto. I he caminat cap a casa, amb l’ànima més lleugera, ja neta de qualsevol mena de possessió infernal.
Xino-xano. La redacció de l’Ara era a les fosques; i jo, que creia que en tots els diaris hi havia algú fent guàrdia. Pensava que, fent referència al que ens explicava el Castro, el profe de Redacció Informativa, treballar en una redacció és com ser una puta: de vegades un està tocant-se la pera, sense que aparegui cap client i, de cop, apareixen tots. I en el negoci de la carn, com en el de la informació, no hi ha horaris. El Castro deia, també, que la redacció informativa és com el sexe pur: sense preliminars, sense tendresa, sense floritures. Crua. Com el sexe animal. Això em sembla que no ve gaire al cas, però m’agrada, aquest símil. Bé, potser, ja que he tret el tema, puc aprofitar per dir que no m’ha agradat pas gaire mai, la redacció informativa. És cert que és una eina de precisió i que, sovint, suposa un gran repte ―requereix una gran habilitat, clavar el titular i trobar la paraula justa en un espai ben acotat―, però jo sempre seré més fan de les cròniques, els retrats i els reportatges.
Al costat del diari, al xamfrà de Diputació amb Borrell, els taxistes la fan petar. Més amunt, dos gais s’acomiaden després d’una nit tòrrida i ―potser― frugal. I al cinquè segona m’espera una habitació calentona i un llit que em demana a crits que m’hi estiri. Això sí, sempre que abans hagi escrit una estona. Que en tenia ganes…
I ja està. Vaia post més eclèctic. Res, exorcista, que gràcies per tot, que ets un sol i que a aquestes hores ja deus roncar fa estona.
Ah, i també mil gràcies a la meva amiga, la siniestra. No t’he dedicat cap post, però te’ls mereixeries tots!

Anuncis

2 respostes a “L’exorcista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s