Ritus de seducció

Quan feia segon de BUP vaig guanyar el XVI Concurs literari Joan Oliver ‘Pere Quart’ per a noies de 15 a 18 anys amb el conte que us copio tot seguit… Cal matisar que vaig guanyar en la categoria dels jovenets (de 15 i 16 anys). El copio literalment del llibret que van imprimir aleshores. Crec recordar, però, que en transcriure’l per imprimir-lo, van saltar-se un parell de línies. El text és coherent, però hi falta només aquest petit tros… per cert, l’any següent, en aquesta mateixa categoria, va guanyar el Miquel Àngel Blanca, el de Manos de Topo…, que anava al meu cole!

Amb les cames creuades i en una cadira, s’ajupí per tal de posar-se les mitges de seda negra. Tot arremangant-les en un manyoc, es cercà la punta dels dits dels peus i començà a fer-les lliscar fins a arribar a dalt de tot de les cuixes. S’hi col·locà una lliga-cama.
S’aixecà i caminà lentament fins a l’armari de l’improvisat camerino i buscà entre els vestits. Es decidí per un de platejat amb un serrell del mateix color a la vora de la faldilla, tipus xarleston, més aviat cenyit, amb un escot a l’esquena que arribava fins al capdavall. Se’l posà decididament: era el més adequat per a aquella nit.
D’un cabàs tot remenat, en va treure una sabata del mateix color que el vestit, però l’intent de trobar-li la parella fou en va. Es va haver de conformar amb unes de negres i de xarol amb taló d’agulla.
va asseure’s davant del mirall, posà la mà dins duna bossa de plàstic i en tragué un pintallavis, el rímel, el llapis i les ombres blaves per als ulls, i les pólvores. A poc a poc i amb l’ajuda d’una borla, es va estendre les pólvores per la cara, tot començant pel front, baixant per les temples fins a arribar a les galtes i al nas. Finalment es retocà la barbeta i comença amb les ombres d’ulls. Amb un petit pinzell que introduí en la petita capseta que les contenia, es pintà les parpelles lentament i amb molta cura. Amb el llapis negre es resseguí el contorn dels ulls, aconseguint així ressaltar-ne el color bru.
Va pentinar-se les pestanyes amb el rímel, també negre. Es pintà els llavis amb compte fins que resultaren d’un vermell flagrant i més brillant que mai. Era una obra d’art. Només li mancava el pentinat, així que va agafar brillantina i se n’estengué pels cabells curts i negres. Amb la pinta es va fer una clenxa que li donava un aire més masculí i que trencava una mica amb la seva imatge.
Finalment, i després de tot aquest procés, es mirà al mirall: s’agradava. Aquella era la imatge que reflectia la seva personalitat, i només en aquell lloc i amb aquella roba se sentia bé, i es podia mostrar a l’altra gent sense que ningú no rigués.
Quan les agulles del rellotge van marcar les onze, s’omplí els sostenidors amb un parell de mocadors de paper per augmentar el pit, es retocà els cabells i el maquillatge.
Va anar caminant pels foscos passadissos que conduïen a l’escenari, i posà una cinta magnetofònica en un aparell de música.
Quan el teló es va descórrer i un focus de llum blanca es va gravar sobre el terra, sorgí caminant cap al micròfon, flamant, sensual. Va agafar-lo amb la mà tremolosa, i mentre la música sonava, se l’acostà a la boca i comença el seu ball. Movia els malucs d’un costat a l’altre, en un moviment suau i compassat, com una serp en el seu ritus de seducció, cantant una balada trista i rítmica, tot inclinant el cap enrere, amb els ulls tancats, en un èxtasi impossible. Era l’objecte de desig de la sala, el centre d’atenció, i se sentia bé: era una sensació estranya, orgàsmica i perversa, que s’enfilava pels peus fins al sexe, recorria el ventre, pujava pels pits i moria als llavis. Era el primer cop que ho experimentava.
Quan la música va haver acabat i obrí els ulls, tot aquest sentiment s’havia escampat per l’habitació i, d’una manera màgica, havia estat transmès als espectadors, que aplaudien frenèticament, i xiulaven i cridaven d’emoció, tots anhelant poder estar amb aquella misteriosa dona. Els dedicà un somriure seguit d’un petó, girà cua i tornà al camerino. Obrí la porta i entrà. S’assegué, tot creuant les cames, i somrigué de satisfacció. Tragué un cigarret d’una caixa que hi havia sobre la pica i l’encengué. En feia llargues pipades mentre mirava al mirall, encara amb aquell somriure de plaer. Es tragué les sabates per aconseguir una mica més de comoditat, i romangué en la mateixa posició uns minuts, tot pensant en l’actuació realitzada.
Decidí despullar-se, i una darrera l’altra s’anà traient les peces de roba, que anà guardant al seu lloc pertinent. Quan va acabar de desmaquillar-se amb un cot´fluix i una mica de sabó i aigua, es vestí amb una indumentària més adequada. Agafà totes les seves coses d’una revolada, apagà el llum i desaparegué darrere la porta. Sortí al carrer i tornà atre cop a la realitat. Cridà un taxi. Tenia pressa i ja era tard: la dona i els fills l’esperaven.

Anuncis

4 respostes a “Ritus de seducció

  1. M’agrada aquest tros: “es mirà al mirall: s’agradava. Aquella era la imatge que reflectia la seva personalitat, i només en aquell lloc i amb aquella roba se sentia bé, i es podia mostrar a l’altra gent sense que ningú no rigués”. Una estona de cel per a un personatge atrapat en el seu propi infern. Per tenir 16 anys, ja apuntaves fort, eh?!

  2. Joder, tia! era una catxonda mental, com diria el Palau! Hahaha! En aquest punt, potser, ja s’intuïa quin seria el final del conte… A mi m’agrada aquest tros, que em sembla bastant pòrnoT: “era una sensació estranya, orgàsmica i perversa, que s’enfilava pels peus fins al sexe, recorria el ventre, pujava pels pits i moria als llavi”s.

  3. Gràcies, Orland!!! Vols dir, que no és previsible? Mentre el transcrivia i, precisament, reproduïa el fragment a què fa referència la Sylvie, vaig pensar que se’m veia el llautó! Com sempre, gràcies per llegir-me i per comentar!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s