“Per esbrinar si és una de les grans dones de la teva vida”, explica el Sonny, “només t’has fixar en què fa ella quan aneu a agafar el cotxe: si un cop ja ha segut al lloc del copilot (després que tu li hagis obert la porta), veus que s’incorpora per aixecar el pestell de la teva i, així, facilitar-te la feina a l’hora d’entrar a l’automòbil, és que la tia val la pena: molt probablement serà una de les grans, una de les dones que et marcarà”. El Calogero escolta, atent, i el Sonny continua: “Segons les estadístiques, al llarg de la nostra existència, ens en trobem tres. El problema és que, de vegades, apareixen totes a la vegada”.
La merda, però, ja no és que apareguin totes (o tots) a la vegada (que sí, és una putada!), sinó que ara, amb el cierre centralizado, tota la teoria del Sonny se’n va a la merda, i seguirem encara més perduts! Haurem de buscar un xurri que dugui un cotxe vintage o demanar-li al de Niro que faci una versió actualitzada de la peli (jo m’ofereixo a fer de la nòvia del prota, el Lillo Brancato, que estava tan bo com un bon tros de mascarpone amb vetes de gorgonzola) i ens reveli una nova teoria infal·lible per descobrir si el nostre ligue serà un dels grans.
Perdent el temps 
enorme pel·lícula. jo puc fer de conductor d’autobus, enlloc de robert de niro. per cert, murakami diu que a la vida només plores per tres dones. aquest sistema és més perdurable.
Tres??? Em sembla que ja he gastat totes les vides, merda! A la nova versió que tu protagonitzis, proposa a veure si poden ampliar la nòmina dels grans… 😉
Em fa gràcia, saber això d’en Murakami. No ho sabia! Ho diu en alguna de les seves novel·les? De totes maneres, no sé si la seva teoria (si és aplicable als seus personatges, que tot i sofrir un patiment crònic, no sé si es desfoguen amb les llàgrimes) és aplicable als mediterranis!
Sílvia! Hahaha, potser no eren “dels grans”, aquests, encara que t’hagin fet plorar…! 🙂