Tot aquest temps dient-ho

Menjo pralinès, l’un darrere l’altre. Tinc la meva amiga asseguda al sofà del davant, i només ens separa aquest bagul tan xulo i la caixa de bombons, que ja és pràcticament buida. Sospiro, i m’estiro, i li dic «malgrat tot, segueixo igual de perduda que sempre». Somriu i em diu que sí. S’atura un moment, a pensar, i es pregunta que quants anys fa que ens coneixem. «Dos i mig», responc. I em recorda que ja aleshores volia marxar d’aquí, i que porto tot aquest temps dient-ho. I que cansina que sóc, no?, penso jo. I quantes vegades dec haver escoltat Tres años harto dels Astrud i Neix el món dintre l’ull dels Mishima i m’he dit que quanta raó que tenen, de vegades.

Advertisements

2 respostes a “Tot aquest temps dient-ho

  1. Aquí és on la gran frase “algú ho havia de dir” perd força i ens ensenya que en realitat hauria de ser “algú ho havia de fer” (la idea és d’una reflexió de Josep Puntí). Però jo penso que el procés és primer dir-t’ho a tu mateix, dir-ho als altres (pot ser que aquesta etapa sigui llarga) i fer-ho o no fer-ho. L’última decisió la tens tu, i prou 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s