Un atac de golafreria em va fer posar els peus en aquell forn de pa, i un atac de nostàlgia em va dur a demanar un croissant de xocolata blanca i negra. Mentre la dependenta l’embolicava amb el paper i prenia, de les meves mans, l’euro amb cinc, em vaig traslladar a quatre o cinc anys enrere. No sé qui érem; el Dani, segur; el Nar6, potser també… No ho sé! Només recordo que allà, al carrer d’Astúries, hi havia un forn de pa (on ara hi ha el Barcelonareykjavik) al qual si trucaves de matinada, de la porta del darrere, sortia un senyor, així com d’incògnit, que et recitava amb un xiuxiueig totes les pastes que tenia: croissant normal, croissant de xocolata, croissant de xocolata blanca i negra. I sé que vam demanar aquest últim. Era més aviat una napolitana o on cornetto italià, amb dues ratlletes paral·leles d’èxtasi assegurat. I no eren de coca, sinó una de xocolata blanca i l’altra, negra. El secret, ens va dir, consistia a anar combinant les queixalades d’una banda i de l’altra, per poder degustar-lo amb tota la plenitud. I així vam fer-ho, mentre les nostres papil·les gustatives s’enlairavem en l’espai sideral. I és que potser no era el millor croissant del món, però a aquelles hores, amb el fred que feia i l’estómac buit, va ser el plaer més sublim!
B/N
Anuncis
