No sé si llegeixes el meu bloc, encara, o si per culpa de la teva poca traça amb els ordinadors (no t’enfadis!) encara no t’has assabentat que en tinc un de nou… He titulat l’entrada d’aquesta manera no perquè pensi que aquesta és la definició que em correspon de forma més fidel, sinó perquè així és com m’has presentat avui davant dels teus amics i coneguts. Ja m’agradaria, a mi, ser una periodista intrèpida!!! De moment, faig el que puc…
Des d’aquí, com vaig fer deu fer un parell d’anys i mig, voldria fer-te un petit homenatge que espero que no porti conseqüències com l’altra vegada (espero que no em truquis i et facis passar per un altre, com aquell cop!). I és que avui, quan t’he vist, després de tants mesos, m’he adonat que t’estimo moltíssim i t’ho volia dir, tot i que crec que ja ho saps! Em sembla que estic toveta i el fet de retrobar-te, després de tants mesos, en aquestes circumstàncies, m’ha despertat molts sentiments i m’han vingut molts records al cap…
Recordo el dia que vam parlar per primer cop, a dalt del taxi, per anar a veure les plaques solars d’aquella biblioteca. Tu amb la pipa i la barba grisa i la flaire de tabac fresc, la veu suau i el tracte afable. I jo que pensava que amb un sexagenari no podria creuar-hi més que quatre paraules…, i mira, durant un temps vas ser el millor amic que vaig tenir! Gràcies per les xerrades sobre literatura (tinc pendent de llegir Incerta Glòria!) i els passejos al voltant de la mansana o al quiosc per fer la Primitiva, per les teves confidències, pels partits de tennis que vam guanyar sempre contra aquells bandarres que em posaven negra (sobretot un; ja saps quin!), per haver estat un fidel lector del meu quadern de bitàcola, per les trucades reconfortants quan més les necessitava i per haver estat el meu company en l’aventura (i bogeria) de gravar aquell vídeo per a la Montse. I per haver-me motivat a escriure, tot i que ja veus que no ho he fet gaire més del que ho feia llavors.
I també, i això no ho oblidaré mai, per haver-me fet un regal i fer-me somriure el dia que vaig fer els vint-i-set, en aquell aniversari que va ser el més horrible de la meva vida… Encara guardo la planta que em vau regalar al menjador i està ben ufana!
O sigui que, ja saps, si la teva inicial és la J. i et sents identificat amb la descripció de ”periodista gairebé sexagenari, amant de les tortugues i fumador en pipa, apassionat del fons marí, que explora en solitari i a pulmó, poeta frustrat, home irreverent -de vegades-, pragmàtic i, sobretot, curiós”, tot això que he escrit va per tu.